Anàlisi "la huelga"

L’obra va ser pintada el 1899 per a l’exposició universal de Paris del 1990, però no va ser acceptada  per el jurat de la secció espanyola d’aquesta mostra. L’any 1903 la va presentar al Salon du Champ de Mart de París, canviat el títol per el de “Barcelona 1902” i la data a 1903.

Una de les principals característiques és el punt de vista i la proximitat de l’espectador en l’esdeveniment pintat, donant la sensació que el fet esdevé davant nostre. Presenta una composició pensada i singular, on es pot apreciar una clara influència de la pintura postimpressionista. L’acció principal (manifestant al terra apunt de ser trepitjat per el cavall d’un guàrdia civil) no apareix al centre com ha la majoria d’obres, sinó que apareix més cap a la dreta, des de on Cases comença un espai en panoràmica cap a l’esquerra, generant així el dinamisme de l’obra.

En quant a la tècnica de la pintura, demostra un dibuix precís, i una pinzellada solta. En primer pla, com a fet anecdòtic, es pot veure la facilitat i habilitat que tenia Ramon Casas amb la representació, en veure el dibuix del guàrdia i el cavall. Com a fons de la obra destaquen les tonalitats ocres de l’esplanada i els tons grisosos de la massa de gent, on de tant en tant hi ha tocs blancs o clars que fan sobresortir algun personatge, més enrere es pot veure la mateixa pinzellada solta, i dibuixos esbossats propers a l’impressionisme, representant a la multitud de gent que fuig de la càrrega de la guàrdia civil.

En aquesta obra es pot apreciar una atmosfera de tensió, amb uns color vermellosos del vespre barrejats amb fum i pols de la revolta, amb tota la gent fugint, com ja e mencionat abans.

Com ha ambientació, al final es poden apreciar edificis entre el fum, com xemeneies d’una fàbrica i l’església de Santa Maria del Mar, que serveix per situar la obra a Barcelona.


CONTEXT HISTÓRIC

En l'últim quart del segle XIX, Espanya continuava essent un pais fonamentalment camperol, amb excepció del Catalunya, el nord de la Peninsula i alguna ciutat de la resta del territori. Amb la Restauració, l'esforç de transformació i modernització va ser costós i , de vegades, frustrant.

Vanèixer un interès generalitzat per delimitar el concepte nacional i diversos pobles iniciaren un procés de recuperació de la seva identitat lingüística i cultural. Catalunya disposava ja d'una estructura industrial i comercial, que originà una notable acumulació de capital en mans de la burgesia, la qual manifestà la seva influència tant en l'àmbit social com en el polític.

La Renaixença (moviment burgès) posà els fonaments de la recuperació de la cultura i les tradicions catalanes, començant per la llengua. En aquest context, la vocació avanguardista catalana propicià el sorgiment d'una generació nascuda entre el 1850 i el 1870, que es convertí en l'artífex principal del moviment conegut com a modernisme. Larevista L'Avenç reflectí aquest esperit progressista i cosmopolita que acompanyà l'afirmació diferencial catalana, i que contribuí al desenvolupament del moviment modernista.

Tanmateix aquella societat tenia injustes condicions laborals i de vida de la classe obrera. Al final de segle, dins el moviment obrer català dominava l'ideal sindicalista amb grups anarquistes de diferents procedències. Entre els anys 1892 i 1897, aquests grups convertiren Barcelona en “la ciutat de les bombes”, perquè esdevingé el nucli dels seus aldarulls.