El la fotografia es pot veure Pancho Villa liderant un grup de revolucionaris. Amb un enquadrament simple, tot i les condicions. Al ser feta al 1912, suposo que va ser al cap de poc de que Villa s’escapés de la presó, durant la seva fugida cap a Texas.
Context històric:
Durant el Porfiriato l'economia mexicana es va consolidar. Els principals beneficiaris d'això van ser les companyies estrangeres, els empresaris i els hisendats (propietaris de grans extensions de terra). Les terres comunals indígenes van passar a les mans d'aquests terratinents. Així, el 5% de la població va arribar a posseir el 97% de la propietat de les terres cultivables.
Context històric:
La Revolució Mexicana ha estat probablement el procés històric de major importància de la història de Mèxic des de la conquesta espanyola. Va ser un enfrontament de gran complexitat. Diferents grups socials amb demandes i objectius molt diferents es van ajuntar en la rebel·lió contra el Porfiriato. Però una vegada guanyada aquesta primera lluita, es van agreujar els enfrontaments entre els diferents grups revolucionaris. Així Mèxic es va veure sumit durant uns deu anys en una profunda guerra civil.
La Revolució Mexicana es va iniciar com una rebel·lió contra el control del país per part de Porfirio Díaz. El General Porfirio Díaz va assumir en 1876 el poder a Mèxic. Després, es va afirmar de manera ininterrompuda en el poder per mitjà del frau electoral durant dècades. Aquest període és conegut com el Porfiriato.
Durant el Porfiriato l'economia mexicana es va consolidar. Els principals beneficiaris d'això van ser les companyies estrangeres, els empresaris i els hisendats (propietaris de grans extensions de terra). Les terres comunals indígenes van passar a les mans d'aquests terratinents. Així, el 5% de la població va arribar a posseir el 97% de la propietat de les terres cultivables.Durant 1908, el conflicte es va agreujar a causa del'augment de la mobilització de treballadors urbans i comunitats indígenes que reclamaven les seves terres. Certs grups de l'èlite reclamaven una democratització del règim. La seva principal figura era Francisco Madero.
En les eleccions de 1910, novament mitjançant el frau i la violència va triomfar Porfirio Díaz. Madero va ser el candidat opositor, aconseguint un important recolzament en les urnes. El govern el va empresonar, però Madero va aconseguir fugir cap a Texas (EE.UU.) on va elaborar el Pla de Sant Luis de Potosí. En ell, instava al poble mexicà a prendre les armes i rebel·lar-se contra el règim del Porfiriato.
Madero i els seus seguidors, diversos moviments socialistes, liberals, anarquistes, populistes i agraris, no només van sostenir les reivindicacions de l'èlit del nord, com ser una major participació política. També van saber incorporar els reclams de la pagesia. Gràcies a això, Pascual Orozco iPancho Vila (importants líders deles masses de camperols del nord), es van sumar a les forces encapçalades per Francisco Madero.
En defensar les polítiques dels camperols, es va sumar a l'alçament el creixent moviment agrarista del Sud de Mèxic. Entre ells es destacava Emiliano Zapata, capdavanter dels rebels de la zona de Morelos.
La victòria de Madero i els seus aliats va ser ràpida. Van aconseguir el control de Chihuahua, Baixa Califòrnia, Veracruz i Ciutat Juárez. El 21 de maig de 1911 els maderistas i els representants de Díaz van acordar la fi del conflicte.
En pocs dies va renunciar el dictador Díaz i el govern provisional va fer eleccions generals. Madero va guanyar i es va convertir en president.
Així acabava la llarga dominació del règim porfirista sobre la política de Mèxic. L'objectiu inicial de la Revolució Mexicana estava complert. Però els profunds conflictes socioeconòmics que havien sortit a llum durant la rebel·lió contra Porfirio Díaz, seguien presents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario