Anàlisi fotografia Pancho Villa

L’home fotografiat és Francisco Villa (Pancho Villa), un dels màxims representants de la revolució mexicana, també conegut com: “el centauro del norte”, va participar en nombroses batalles durant la revolució mexicana y va ser una persona clau per el seu triomf, es pot dir que gracies a ell es va poder derrotar al general Victoriano Huerta i dur a terme la revolució. Després va ser governador provisional de Chihuahua durant el 1913-1914.

El la fotografia es pot veure Pancho Villa liderant un grup de revolucionaris. Amb un enquadrament simple, tot i les condicions. Al ser feta al 1912, suposo que va ser al cap de poc de que Villa s’escapés de la presó, durant la seva fugida cap a Texas.  



Context històric:

La Revolució Mexicana ha estat probablement el procés històric de major importància de la història de Mèxic des de la conquesta espanyola. Va ser un enfrontament de gran complexitat. Diferents grups socials amb demandes i objectius molt diferents es van ajuntar en la rebel·lió contra el Porfiriato. Però una vegada guanyada aquesta primera lluita, es van agreujar els enfrontaments entre els diferents grups revolucionaris. Així Mèxic es va veure sumit durant uns deu anys en una profunda guerra civil.

La Revolució Mexicana es va iniciar com una rebel·lió contra el control del país per part de Porfirio Díaz. El General Porfirio Díaz va assumir en 1876 el poder a Mèxic. Després, es va afirmar de manera ininterrompuda en el poder per mitjà del frau electoral durant dècades. Aquest període és conegut com el Porfiriato.

Durant el Porfiriato l'economia mexicana es va consolidar. Els principals beneficiaris d'això van ser les companyies estrangeres, els empresaris i els hisendats (propietaris de grans extensions de terra). Les terres comunals indígenes van passar a les mans d'aquests terratinents. Així, el 5% de la població va arribar a posseir el 97% de la propietat de les terres cultivables.

Durant 1908, el conflicte es va agreujar a causa del'augment de la mobilització de treballadors urbans i comunitats indígenes que reclamaven les seves terres. Certs grups de l'èlite reclamaven una democratització del règim. La seva principal figura era Francisco Madero.

En les eleccions de 1910, novament mitjançant el frau i la violència va triomfar Porfirio Díaz. Madero va ser el candidat opositor, aconseguint un important recolzament en les urnes. El govern el va empresonar, però Madero va aconseguir fugir cap a Texas (EE.UU.) on va elaborar el Pla de Sant Luis de Potosí. En ell, instava al poble mexicà a prendre les armes i rebel·lar-se contra el règim del Porfiriato.

Madero i els seus seguidors, diversos moviments socialistes, liberals, anarquistes, populistes i agraris, no només van sostenir les reivindicacions de l'èlit del nord, com ser una major participació política. També van saber incorporar els reclams de la pagesia. Gràcies a això, Pascual Orozco iPancho Vila (importants líders deles masses de camperols del nord), es van sumar a les forces encapçalades per Francisco Madero.

En defensar les polítiques dels camperols, es va sumar a l'alçament el creixent moviment agrarista del Sud de Mèxic. Entre ells es destacava Emiliano Zapata, capdavanter dels rebels de la zona de Morelos.

La victòria de Madero i els seus aliats va ser ràpida. Van aconseguir el control de Chihuahua, Baixa Califòrnia, Veracruz i Ciutat Juárez. El 21 de maig de 1911 els maderistas i els representants de Díaz van acordar la fi del conflicte.

En pocs dies va renunciar el dictador Díaz i el govern provisional va fer eleccions generals. Madero va guanyar i es va convertir en president.

Així acabava la llarga dominació del règim porfirista sobre la política de Mèxic. L'objectiu inicial de la Revolució Mexicana estava complert. Però els profunds conflictes socioeconòmics que havien sortit a llum durant la rebel·lió contra Porfirio Díaz, seguien presents.

Anàlisi "la huelga"

L’obra va ser pintada el 1899 per a l’exposició universal de Paris del 1990, però no va ser acceptada  per el jurat de la secció espanyola d’aquesta mostra. L’any 1903 la va presentar al Salon du Champ de Mart de París, canviat el títol per el de “Barcelona 1902” i la data a 1903.

Una de les principals característiques és el punt de vista i la proximitat de l’espectador en l’esdeveniment pintat, donant la sensació que el fet esdevé davant nostre. Presenta una composició pensada i singular, on es pot apreciar una clara influència de la pintura postimpressionista. L’acció principal (manifestant al terra apunt de ser trepitjat per el cavall d’un guàrdia civil) no apareix al centre com ha la majoria d’obres, sinó que apareix més cap a la dreta, des de on Cases comença un espai en panoràmica cap a l’esquerra, generant així el dinamisme de l’obra.

En quant a la tècnica de la pintura, demostra un dibuix precís, i una pinzellada solta. En primer pla, com a fet anecdòtic, es pot veure la facilitat i habilitat que tenia Ramon Casas amb la representació, en veure el dibuix del guàrdia i el cavall. Com a fons de la obra destaquen les tonalitats ocres de l’esplanada i els tons grisosos de la massa de gent, on de tant en tant hi ha tocs blancs o clars que fan sobresortir algun personatge, més enrere es pot veure la mateixa pinzellada solta, i dibuixos esbossats propers a l’impressionisme, representant a la multitud de gent que fuig de la càrrega de la guàrdia civil.

En aquesta obra es pot apreciar una atmosfera de tensió, amb uns color vermellosos del vespre barrejats amb fum i pols de la revolta, amb tota la gent fugint, com ja e mencionat abans.

Com ha ambientació, al final es poden apreciar edificis entre el fum, com xemeneies d’una fàbrica i l’església de Santa Maria del Mar, que serveix per situar la obra a Barcelona.


CONTEXT HISTÓRIC

En l'últim quart del segle XIX, Espanya continuava essent un pais fonamentalment camperol, amb excepció del Catalunya, el nord de la Peninsula i alguna ciutat de la resta del territori. Amb la Restauració, l'esforç de transformació i modernització va ser costós i , de vegades, frustrant.

Vanèixer un interès generalitzat per delimitar el concepte nacional i diversos pobles iniciaren un procés de recuperació de la seva identitat lingüística i cultural. Catalunya disposava ja d'una estructura industrial i comercial, que originà una notable acumulació de capital en mans de la burgesia, la qual manifestà la seva influència tant en l'àmbit social com en el polític.

La Renaixença (moviment burgès) posà els fonaments de la recuperació de la cultura i les tradicions catalanes, començant per la llengua. En aquest context, la vocació avanguardista catalana propicià el sorgiment d'una generació nascuda entre el 1850 i el 1870, que es convertí en l'artífex principal del moviment conegut com a modernisme. Larevista L'Avenç reflectí aquest esperit progressista i cosmopolita que acompanyà l'afirmació diferencial catalana, i que contribuí al desenvolupament del moviment modernista.

Tanmateix aquella societat tenia injustes condicions laborals i de vida de la classe obrera. Al final de segle, dins el moviment obrer català dominava l'ideal sindicalista amb grups anarquistes de diferents procedències. Entre els anys 1892 i 1897, aquests grups convertiren Barcelona en “la ciutat de les bombes”, perquè esdevingé el nucli dels seus aldarulls.

Agustín Casasola, Pancho Villa, 1912

Ramón Casas, La huelga, 1902

Títol original: la càrrega, Ramon Casas. Estil de la obra: modernista. Técnica: oli sobre tela. Tema: denúncia social. Localització: Museu comarcal de la Garrotxa.

Agustín Casasola

Casasola va neixer a Ciutat de Mèxic, el 28 de juliol de 1874. De jove començà a treballar en el món dels diaris, com a tipògraf. De tipògraf passà a ser redactor i, quan tenia vint anys, es convertí en fotògraf. Precisament, la Revolució el sorprèn quan era fotoperiodista (1910), i Casasola començà a fer el seguiment d’aquell excitant període. És llavors quan Casasola prendria una de les decisions més importants en la història de la fotografia mexicana: no n’hi havia prou amb fer fotografies, calia documentar tot el que passava per a poder iniciar una completa història fotogràfica de Mèxic. I així, el 1912 Casasola creà, amb l’ajuda del seu germà Miguel, la primera agència mexicana de premsa: la Agencia Fotográfica Mexicana (que posteriorment anomenà Agencia Mexicana de Información Fotográfica). Casasola distribuïa les imatges a la premsa mexicana i estrangera, i l’èxit fou tal que més tard els seus propis fills i néts treballarien en l’empresa.

Després de la Revolució, Casasola continuà documentant la història de Mèxic des de la seva agència. Les seves imatges mostren com es deixà seduir pels canvis estètics de la fotografia de l’època, amb noves formes i temàtiques, de clara influència nord-americana. Casasola no era només un periodista de diaris, era un observador de la realitat mexicana: la transformació d’un país, els marginats, la vida quotidiana…

Casasola morí el 30 de març de 1938. El seu fons, però, ampliat per l’obra del seu germà i els seus fills, fou donat a l’estat mexicà l’any 1976. Fou l’inici del que posteriorment s’anomenà Fototeca Nacional del Instituto Nacional de Antropologia e Historia, la institució que actualment recull el patrimoni fotogràfic mexicà.

Ramon Casas

Ramon Casas (1866 – 1932) va iniciar els seus estudis a l’escola Llotja. Més endavant amb els viatges que va fer a Paris durant les dècades de 1880 i 1890 es va influenciar per a les innovacions impressionistes i postimpressionistes. Al tornar a Catalunya va centrar el seu interès en els retrats socials i de denúncia.

A partir de 1889 va començar a exposar la seva obra, en un principi no va agradar massa, ja que tractava temes molt quotidians. Va fundar unes xerrades al bar Quatre Gats i la revista Pèl i Ploma. També va destacar per a la creació de cartells publicitaris i retrats al carbonet, don va tenir una forta influència de Toulouse-Lautrec.

Al  1899 va formar part de la Societat internacional de Pintura, posteriorment va fe alguns viatges per Europa i Amèrica pintant retrats.