viernes, 27 de mayo de 2011

SEMBLACES


Principalment parlar de que les dues obres tracten de revolucions, una el protagonista és un revolucionari (la fotografía de Pancho Villa), mentre que en l'altre el protagonista és un guardia civil. I es pot dir que le smasses de radera, en la obre de Ramon Casas la massa està fugin, mentre que en la fotografia de Casasola la massa segueix el seu líder Pancho Villa.

Les dues revolucions també tenen una gran proximitat temporal (1902 i 1912).

Les dues obres tenen uan composició horitzontal, encara que la pintura de cases la massa arqueja una mica, donant molta importancia al espai format al centre, i donant així més sensació de moviment, mentre que en la fotografia la massa forma una diagonal en al direcció que es mou Pancho Villa, deixant clar que és seguit per ells, i donant cert dianmisme a la imatge.

Els protagonistes com ja he explicat en la ilustració de dalt, están desplaçats a un costat de la imatge, aixó es uan recurs que es fa sevir en la fotografia per donar dinamisme, i la part interesant és que Casas va pintar el cuadre utilitzant un encuadrament fotográfic.

Per acabar parlare del fons de la imatge, en ambdues imatges es poden veure edificis de fons, en la fotografia es poden veure cases o cabanes, encara que no deixa clar la situació geográfica, ja que es podria tractar de qualsevols afores. Mentre que Ramon Casas ambienta el cuadre amb edificis coneguts de Barcelona, on es poden veure unes xemeneies i el edicici més representatiu: Santa Maria del mar.

Algunes obres de Ramon Casas

Corrida de toros. Barcelona, 1884. Museu de Montserrat



Garrote vil. Barcelona, 1894. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid


Au Moulin de la Galette. París, 1892. Museo de Montserrat, Barcelona


Plein air, 1890-91 (Jardines del Moulin de la Galette)


Retrato de Santiago Rusiñol. Barcelona, 1889

martes, 3 de mayo de 2011

Influéncies

La pintura de Ramon Casas està fortament influïda no només per tècniques i recursos impressionistes, com el tractament atmosfèric característic de Monet, sinó també per tendències postimpressionistes, com l’enquadrament insòlit d’influència fotogràfica, que també va utilitzar Edgar Degas.


Edgar Degas (1834-1917) va ser un mestre francès, va destacar com a pintor, escultor, gravador i fotògraf, reconegut per tenir una visió peculiar del món del ballet, per a les seves obres en pastel i considerat un dels fundadors de l’impressionisme.
Sovint s'associa l'art impressionista amb els efectes de la llum a l'aire lliure. Aquestes característiques no són íntegrament aplicables a Degas, tot i ser un dels principals animadors de les exposicions impressionistes, no trobava el seu lloc en el moviment més que per la llibertat de pintar predicada pel grup. De la pintura a l'aire lliure prefereix, i de lluny, «allò que no es veu més que en la memòria». En una ocasió va comentar a Pissarro: «Et cal una vida natural; per a mi una vida artificial.»

Si bé Degas formava oficialment part dels impressionistes, no compartia amb ells els seus trets més coneguts. La seva situació excepcional no escapa a les crítiques del moment, sovint desestabilitzades pel seu avantguardisme. Algunes de les seves imatges han sembrat la controvèrsia, i encara avui l'obra de Degas és objecte de nombrosos debats entre els historiadors de l'art.